Taller d'Icones

"El que la Sagrada Escriptura ens ensenya amb lletres i paraules, la Icona ens ho mostra amb formes i colors" solem ensenyar els iconòduls.

La Icona no és una imatge religiosa qualsevol. La Icona ha de reflectir i transmetre la Paraula de Déu, la Revelació. En cas contrari no és una Icona canònica. Ens ensenya la Tradició Ortodoxa, que la Icona "fa present allò que representa". Per la fe, se'ns fa present, s'actualitza davant nosaltres, davant la nostra presència, la seva Presència. Ella es fa realitat en nosaltres, en el nostre interior. Per això la Icona és objecte de contemplació i de meditació, i pregar davant la Icona és més aviat un acte d'harmonització del qui la contempla, amb el misteri contemplat. D'aquí, que no qualsevol persona pugui "escriure" una Icona, perquè la Icona abans de res, és Escriptura Sagrada, ha de "pintar-se" ("escriure's") amb Coneixement Teològic i en harmonia amb l'Esperit Sant. 

De fet, és l'Esperit Sant qui ha d'escriure la Icona en mans de l'iconògraf. Una veritable Icona mai ha de ser objecte de supersticions i adoracions idolàtriques, estranyes a la Revelació. La veritable Icona ha de proclamar la Paraula de Déu, comunicar-la, transmetre-la. Aquesta és la seva missió, així com la Bíblia té la missió d'instruir-nos i comunicar-nos vivencialment amb el Senyor. Els cànons ortodoxos prohibeixen la representació de Déu Pare, perquè: "A Déu ningú l'ha vist mai: l'unigènit Fill, que està en el si del Pare, Ell el va declarar." (Jn. 1.18). "Llavors el Senyor us va parlar d'enmig del foc; vau sentir la seva veu, només la veu, però no vau veure cap figura." (Dt. 4.12). 

Suficients textos bíblics ens impedeixen representar icònicament al Pare-Déu. No obstant això, el Crist, que és la Imatge del Déu Invisible, si és representat, ja que es va encarnar. "Ell és la imatge del Déu invisible, el primogènit de tota creació". (Col. 1.15). I a partir d'ell, poden ser representades les escenes bíbliques.