La Nova Humanitat
La Parusia
Les nostres antigues doctrines apostòliques, ensenyen que Déu no va crear el món per a abandonar-lo després. La Terra, acabada de crear, no era com la que veiem ara. Tampoc és com va arribar a ser més tard. La Terra en la qual vivim ha passat per moltes etapes i períodes, i en l'actualitat, es troba en un estat anormal. Fruit de les decisions dels nostres primers pares i de les nostres primeres generacions, en les que l'ésser humà no va ser capaç de portar el planeta al màxim de la seva potencial esplendor.
Avui dia, vivim en un món ple de dolor. D'alegries també, cert, però abunda massa la injustícia, la guerra, la fam i la misèria. Aquest no és el món que Déu vol per a nosaltres. Mai ho va ser. En l'exercici de la nostra llibertat, triem el tal estat de coses. Nosaltres som els responsables. Però això, tindrà la seva fi.
Molts no saben ni esperen que Jesucrist tornarà personalment a la Terra. Molts ignoren que el treball de Jesucrist no ha conclòs. No entenen el que aquest, realment va venir a fer a la Terra. Jesucrist no va ser un Mestre espiritual més. El seu treball no va acabar en la creu, resurrecció o ascensió. Molts dubten de la seva existència, perquè el seu treball terrenal va ser més ocult que públic. Però finalment, vindrà de nou a canviar les coses.
Déu no anava a permetre que la Terra sigui destruïda, ni que el seu propòsit inicial fracassés. En aquests últims temps, en els quals es veu ja clarament que la humanitat no és capaç de sortir-se per si mateixa del fangar en la que està ficada, que no és capaç d'establir la pau i la prosperitat per a tothom, ni la gran germanor mundial que hagués d'existir, ho farà Ell mateix. Ell, Jesucrist tornarà amb tot el seu poder i glòria, enlluernant a tota la Humanitat, ja que "tot ull el veurà" (Apocalipsi 1:7). Llavors, i només llavors, inaugurarà la Nova Era que tant anhelem, tant cristians com membres d'altres religions. A això, els cristians, teològicament, li diem "la Parusia" (la Vinguda, la Presència).
Treballem en favor de la Nova Humanitat
Lamentablement Jesús el Crist, no vindrà sense dolor. Els cabalistes jueus anomenen als temps en què vivim, "els temps dels dolors de part del Messies" (Hevelei Mashiaj). I coincidim amb ells.
Els temps en els quals estem endinsant-nos, són temps de més dolor encara. Temps, en els que sorgiran grans calamitats a la Terra: fams, pandèmies, guerres i més guerres, locals i mundials, inundacions mil, incendis per onsevulla, terratrèmols, sismes submarins, violents huracans, etc. Perquè la Terra comença a sofrir aquests "dolors de part" que estan profetitzats. Vegeu Mateu 24.
Els cristians gnòstics estem previnguts, perquè coneixem la Profecia i els advertiments que ens va donar la Sagrada Escriptura fa uns dos mil anys. No ens sorprendrà. Nosaltres sabem el que ens espera i el que hem de fer. Estem ingressant al que denominem "la Gran Tribulació". I sense enganyar-nos ni pretendre ser derrotistes, serà l'etapa més horrible que haurà viscut la terra.
Per tal motiu, ja ens estem preparant des d'ara mateix, de dia en dia, per a aquests grans esdeveniments. Des d'ara mateix, ens estem capacitant materialment i espiritualment per a "passar a través" d'aquesta Gran Tribulació, sortint el menys danyats possible, i ajudant-nos els uns als altres, a superar aquest terrible tràngol, que durarà un llarg temps.
La Terra serà reestructurada, remodelada, elevada, i amb la impressionant Presència de Jesucrist, iniciarem una Nova Era de Pau com mai la Humanitat ha conegut. És el que es coneix com el Quiliasme Escatològic, és a dir, el Mil·lenni.
Els canvis climàtics, les grans migracions, les catàstrofes geològiques que estem sofrint, són l'inici del procés. Però afortunadament serà cert també en aquest cas que, "després de la tempesta vindrà la calma", i aquesta "calma" és la que portarà el nostre Senyor Jesucrist en la seva Segona Vinguda, en iniciar aquesta grandiosa Era de Pau i Fraternitat Universal que ens prometen totes les profecies bíbliques.
Encara que la Terra no serà com és ara. No hi haurà una continuació de la història en el temps ni en l'espai. La Terra serà elevada en les seves dimensions tornant-se més subtil, més espiritual, més brillant i preciosa del que ara podem imaginar, i l'estil de vida, serà bastant diferent.
